Sé que no queda molt bonic dir això peeeeerò, ara mateix... TINC UNES GANES D’ARRIBAR A GALESBURG INCREÏBLESSSSSSSSSSS ;D
Ho penso materialitzar amb aquesta fotografia del meu estimat Friedlander :****
PS: Penso fer un seguiment en tota regla de l’experiència viscuda en aquelles terres. PROMISE.
... en són la llum...
... són la nota de color en les nostres vides... mentre que d’altres...
Another analogical view of mine. Again, in Cachuma lake. I miss California soooo much...
... because we need to...
Water is birth & rebirth, fertilizing ideas, mutated feelings: the unknown just in front of you.
Sometimes I feel myself falling to pieces: the pieces might be in this river.
A stone child’s belly next to the river... Time passes by.
Near my apartment in Barcelona. The texture of this door resembles my soul’s mood and thoughts just this moment.
Encara que aquesta imatge formi part d’una campanya publicitària i els valors dels que parlen només els vulguin per treure’n un benefici econòmic, crec que la frase és lo suficientment bona com per fixar-nos-hi. El concepte de la pèrdua de valors em fa pensar en moltes coses, entre elles, el principi del llibre de Martin Amis, Koba el Temible.
Sobre la Dansa… i la Vida…
Feia molt temps que unes paraules, una darrera l’altra, no m’impactaven tant. Paraules que donen peu a línies gràfiques precises que simultàniament adquireixen un valor metafòric aplicable a la realitat calidoscòpica de la vida, la seva pluralitat i al seu caràcter postmodern íntimament arrelat a la multiplicitat de lectures.
Des de la impulsivitat visionària de les seves entranyes i pensament, aquest ballarí respon a unes preguntes que, tot i anar dirigides a una persona amb un projecte de vida vinculat al modus vivendi que l’art del seu ofici abraça, tot punt de vista que d’elles se’n desprèn revela com ell, que fa de la seva manera ser la seva manera de viure, fa que les seves paraules i discurs ja no només pertanyin a un ballarí, sinó a un ésser humà que viu ballant i que sobretot, balla vivint.
Algunes de les frases que he pogut capturar que m’han deixat amb el cor encongit a causa de la seva grandesa han estat les següents:
“Llevamos el mundo en nuestros cuerpos.”
“El cambio es inevitable, lo que importa es avanzar y… avanzar ‘bien’. Encontrar nuestro sitio.”
“No es lo mismo bailar cuando tienes veinte años que cuando tienes cincuenta. Cuando somos jóvenes bailamos delante de un espejo, delante de la imagen que tenemos de nosotros mismos. En un momento dado, no sé por qué, algo se rompe y el espacio se hace más amplio.”
¿Qué esperas del futuro? “El futuro se hace, no hay un plan; no se espera y se espera todo.”
“Es perderse en el sonido como perderse en el mar.”
“Buscar el equilibrio entre Apolo y Dionisos.”
“La emoción no se fabrica, tenemos que dejar que nazca. Florecerá si se riega bien.”
“El azar es absolutamente necesario, la magia de la vida, el azar es Dios.”
“La belleza se esconde y debemos quitar los velos. La belleza es algo mucho más profundo que la belleza. Para llegar a la belleza hay que matar mucha belleza.”
… C’est tout.
Joan Pijoan. Un gran artista que ha farcit els meus records artístics en imatges difícils d’esborrar amb el pas dels anys...
[Toulouse Lautrec avec Raphael Haroche]
...comparteix-te tu...